El somni Hadley

Pot semblar una tonteria de nena de 15 anys, però el passat dijous dia 2 d'octubre del 2008, vaig fer realitat un somni que havia tingut durant 25 anys, el de conèixer en Tony Hadley excantant dels Spandau Ballet. Se que a la meva edat hauria d'haver superat el fenomen fan, però quan em vaig assabentar que aquest home venia a Barcelona, no se, se’m va disparar una il•lusió que tenia adormida i gràcies a l'Albert, el meu estimat company, vaig poder saludar al meu ídol en persona. Porto una setmana que estic com en un núvol i en el fons em fa una mica de vergonya reconèixer el que m'està passant, però així és.
Si no el coneixeu val la pena sentir-lo cantar, perquè independentment que t'agradi el seu estil de música o no (no és el meu cas, m'encanta el que fa) la seva veu no té desperdici i ja ens va demostrar que la seva vàlua personal tampoc, és una persona de tracte amable i no se l'hi han pujat els fums amb la fama, m'encanta aquest home.
T'estimo Albert gràcies...












En el concert en Tony va cantar cançons del seu àlbum “Passing Strangers” i va versionar cançons dels Spandau Ballet, Lifeline, Gold, Through the barricades i True.
Ell va fer gala del seu bon humor i saber estar, se’ns va posar a tots a la butxaca amb la seva impressionant veu i una magnifica Big Bang. En resum una nit per recordar tota la vida...